Back تكاملية (إسبانيا) Arabic Integrism (Spain) English Partido Integrista Spanish Alderdi Integrista Basque Intégrisme (Espagne) French Partido Integrista Galician

Partit Integrista

Infotaula d'organitzacióPartit Integrista
Dades
Tipuspartit polític Modifica el valor a Wikidata
Ideologiatradicionalisme Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1888
FundadorRamón Nocedal y Romea Modifica el valor a Wikidata
Data de dissolució o abolició1932 Modifica el valor a Wikidata

El Partit Integrista[1] o Partit Catòlic Nacional[2][3][4][5] va ser un partit polític de caràcter reaccionari fundat en 1888[6] per Ramón Nocedal després de l'escissió de la branca de l'integrisme del Partit Carlista, per considerar que el pretendent Carles VII sostenia una actitud conciliadora amb el liberalisme.[7][8] Durant la Segona República, en 1932, va tornar al si del carlisme, unint-se a la Comunió Tradicionalista dirigida per Alfons Carles de Borbó.[2][9]

El seu mitjà de difusió va ser el periòdic El Siglo Futuro,[10][8] des del qual Ramón Nocedal acusà el pretendent Don Carles de «trair les essències del Carlisme».[11] El partit s'oposava al parlamentarisme i, segons Ramón Nocedal, «no és [era] un partit com els altres, no aspirem a ser ministres».[3] L'integrisme va ser descrit com «una mena de fanatisme polític, que no admetia coalicions ni concessions partidistes».[3] El seu programa es va estructurar entorn de l'anomenat «Manifest de Burgos».[12][13] Inspirant la seva doctrina en el Syllabus del papa Pius IX, en 1902 van publicar un escrit en el qual van afirmar: «Volem la unitat catòlica amb totes les seves conseqüències... Tenim per aborrecibles la llibertat de consciència, la llibertat dels cultes... Volem lluitar contra el liberalisme, el progrés i la civilització moderna».[14]

La formació va tenir un important bastió en la localitat guipuscoana d'Azpeitia.[15] Després de la mort de Nocedal en 1907, el lideratge va recaure en Juan Olazábal Ramery.[15] A les províncies basques, ja al segle xx, també foren membres del partit polítics com José Salazar, José María González de Echavarri, Antonio María Murua Rodríguez, José María Juaristi, Antonio Aldama y Mendívil, José Sánchez Marco, Manuel Senante y Martínez[16] o Ladislao Zavala Echaide.[17]

El 1906 es va produir la reconciliació entre carlins i integristes, manifestada en una abraçada entre Ramon Nocedal i Juan Vázquez de Mella a Tafalla. Amb ella van desaparèixer, segons el prevere català integrista Gaietà Soler, els recels que sobre la doctrina carlista podia haver tingut l'integrisme.[18]

  1. ↑ Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera, Partit Integrista
  2. ↑ 2,0 2,1 Clemente, 1999, p. 21.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 Fernández Sarasola, 2009, p. 153.
  4. ↑ Andrés-Gallego, 1975, p. 26-34 «Génesis del Partido Integrista»
  5. ↑ Andrés-Gallego, 1998, p. 181-182 «La situació organitzativa no era millor en el Partit Integrista, que s'havia separat del carlisme en 1888 per considerar que Carles VII no era suficientment tradicionalista. (...) De vegades, de fet, es van denominar Partit Catòlic Nacional»
  6. ↑ Rodríguez Jiménez, 1993, p. 51. «Naixia així l'integrisme, convertit a partir de 1888 en partit Catòlic Nacional, el qual va emetre el 27 de juny de 1889 el «Manifest integrista tradicionalista».
  7. ↑ Clemente, 1999, p. 20.
  8. ↑ 8,0 8,1 Andrés-Gallego, 1982, p. 141.
  9. ↑ Lamamié de Clairac, 1991, p. 158.
  10. ↑ Fernández Sarasola, 2009, p. 152.
  11. ↑ Rodríguez Jiménez, 1993, p. 51.
  12. ↑ Urrutia León, 2002, p. 130.
  13. ↑ «Manifestación de la prensa tradicionalista - Dios, patria, rey». El Siglo Futuro [Madrid], 4.036, 22-08-1888. ISSN: 1130-8494.
  14. ↑ Figueroa Pérez, 2001, p. 47.
  15. ↑ 15,0 15,1 Rubio Pobes, de la Granja i de Pablo, 2011.
  16. ↑ Hoz et al., 1992, p. 130-135.
  17. ↑ Cillán Apalategui, 1977, p. 127.
  18. ↑ Soler, Gaietà. La Solidaridad catalana y la conciencia católica. Imprenta de Fidel Giró, 1907, p. 30. 

Rich TVX News Network Site

Rich TVX News Network Info

© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search